(+34) 934 411 187

Can Mosques
L’any 1929 en Lluís Rodríguez i Elisa Vilaplana van fundar Can Lluís. Abans era una fonda popularment coneguda amb el malnom de “Can Mosques”, donat que a la porta hi havia grans tonells de bacallà fresc que a l’estiu les atreia. Començaren a servir una cuina casolana i popular que avui dia ha esdevingut la identitat del restaurant.

“Si vol dinar, no tinc pa”
En temps de guerra el restaurant no va tancar mai, malgrat les mancances i restriccions que patia. Les dificultats per aconseguir la matèria prima es duplicaven, i sovint la farina o el vi es feien pagar més car. Els propietaris, però, mai no van renunciar a oferir un bon servei a la seva clientela, i en el cas de que no ho aconseguissin, no quedava altre remei que comentar al client la situació del dia “si vol dinar, no tinc pa”.

L’esclat de la bomba – 26 de gener de 1946
Era un migdia qualsevol. El restaurant era ple fins dalt. La policia va irrompre tot cercant unes persones. Mentre passaven taula per taula, el propietari els seguia il.luminant l’escena amb un ‘petromax’, perquè hi havia restriccions de llum. Van arribar a una taula on hi menjava una parella i la seva filla de quatre anys. “Arriba las manos” els van dir. La dona es va alçar per anar a buscar l’abric, d’on va treure una bomba de mà que llença enmig del menjador, provocant la mort del propietari Lluís Rodríguez i el seu fill Fernando. Encara avui dia, al terra del menjador, s’hi pot veure l’impacte. El quadre de ceràmica sobre la taula 4 recull aquest testimoni, signat per en Manuel Vázquez Montalbán.

Rumba catalana
Lluís Rodríguez Vilaplana i la seva germana Elisa es fan càrrec del restaurant, en l’absència del seu pare. Es perllonga una etapa d’integració del restaurant al barri, gràcies a la personalitat festiva i alegre dels joves propietaris. La gran amistat d’en Lluís amb en Peret i la comunitat gitana del barri es fa palesa en nombroses manifestacions musicals i culinàries al restaurant. Així mateix, l’afició del propietari pel futbol inaugura una etapa de reunions de jugadors del Barcelona a Can Lluís.

La cuina de les joves
La tradició familiar i casolana de la cuina es consolida gràcies a la participació de Carmen Abella – dona d’en Lluís – tal com havia fet anteriorment la fundadora Elisa Vilaplana i com farà posteriorment Júlia Ferrer al costat de Ferran Rodríguez, fent possible la tercera generació de restauradors de Can Lluís.

Les cigales
El 1965 en Ferran Rodríguez entra a treballar al restaurant. Només comptava setze anys. La seva joventut provocava comentaris picants en el mercat de Sant Antoni. Les peixateres li oferien: “cigales com la teva”.

Anys setenta
Temps de canvis, tant per a la direcció del restaurant com per a la societat catalana. En Ferran es fa càrrec del restaurant i paral.lelament creixen els moviments de protesta contra el règim. Cada cop més la cultura es fa en català. Can Lluís s’hi apunta i és un dels primers restaurants de Barcelona que fa la carta en català. Els artistes comencen a reunir-se al restaurant: Joglars, Dagoll-Dagom, La Trinca, Terenci Moix, el Grup de Periodistes de Barcelona, Ovidi Montllor, la Gauche Divine… Des dels seus menjadors s’emeten programes de ràdio en directe, es fan rodes de premsa, entrega de premis i presentacions. Can Lluís comença a viure les seves millors nits i en Ferran les testimonia en el Llibre de Signatures, tot un recull de personatges i anèdoctes de l’època. Aquesta tradició encara continua avui dia.

“Can Lluís s’ha fet petit”
Donat que les cues d’espera per sopar a Can Lluís cada cop eren més llargues, el restaurant s’amplia en un projecte conjunt de Ferran Rodríguez, Xavier Rodríguez i Ferran Agüir – el qui temps després s’establirà pel seu compte creant el Racó de l’Agüir. Tots tres funden Els Ocellets, situat al mateix barri, a 50 metres de Can Lluís. El restaurant obre sota les mateixes directrius i es consolida ràpidament com a un dels millors restaurants, en aportar novetats a la cuina tradicional.

75è aniversari de Can Lluís (1929-2005)
Tres generacions de restauradors han aconseguit mantenir un ambient familiar i proper en els seus menjadors al llarg de tot aquest temps, un temps que ha caminat paral.lelament amb la història de la nostra ciutat. Can Lluís ha existit pel gust de tots aquells que s’han reunit a les seves taules… Tots aquells atrets pels quadres de les seves parets sobre el paper de fumar, per la balconada del menjador de dalt, pels seus cambrers amb elástics i davantal fins als peus, pel plaer dels seus plats i de la seva cuina de mercat. Per damunt de tot, Can Lluís romandrà obert mentre el caliu dels seus fogons arribi al cor de tots aquells que vulguin disfrutar d’una bona taula sentint-se com a casa.

Reportatge “Viure Cada Día” d’en Julià Peiró
Històries i curiositats del Restaurant Can Lluís explicades de la mà d’en Ferran Rodríguez en un reportatge àgil d’en Julià Peiró per al programa Viure Cada Día.

Tornar a Dalt